El Matrimoni No és Per Tu

Havent estat casat només un any i mig, recentment he arribat a la conclusió que el matrimoni no és per mi.

Abans que ara comenceu a fer suposicions, continueu llegint.

Vaig conèixer la meva dona a l’institut quan els dos teniem 15 anys. Vam ser amics durant 10 anys fins que…fins que vam decidir que ja no voliem seguir sent només amics. Recomano sens dubte que dos bons amics s’enamorin. Així tots ho disfruten.

Però enamorar-me de la meva millor amiga no em va lliurar de patir certes pors i ansietats amb la idea de casar-me. Com més avançàvem la Kim i jo amb la decissió de casar-nos, més em paralitzava la por. Estava preparat? Estava prenent la decissió correcta? Era la Kim la persona adequada per casar-m’hi? Em faria feliç?

Fins que una nit crucial vaig compartir aquests pensaments i preocupacions amb el meu pare.

Potser cadascú de nosaltres té moments a la vida on sembla que el temps s’enlenteix o l’aire resta quiet i tot i el que ens envolta sembla que s’apropa, marcant aquell moment com un que no oblidarem mai.

Va ser un gran moment per mi quan el meu pare em va donar la seva resposta a les meves preocupacions. Amb un somriure de complicitat em va dir, “Seth, estàs sent totalment egoista. Així que t’ho posaré simple: el matrimoni no és per tu. No et cases per fer-te feliç a tu, et cases per fer feliç a algú altre. És més, el teu matrimoni no és per tu mateix, et cases per una família. No sols per la família política i totes aquestes tonteries, sinó pels teus futurs fills. Qui vols que t’ajudi a criar-los? Qui vols que els influencïi? El matrimoni no és per tu, no tracta sobre tu. El matrimoni tracta de la persona amb la que estàs casat.”

Va ser exactament en aquell moment que vaig saber que la Kim era la persona adequada per casar-m’hi. Vaig adonar-me que volia fer-la feliç a ella, volia fer-la somriure cada dia, fer-la riure cada dia. Volia formar part de la seva família, i la meva família volia que ella formés part de la nostra. I pensant retrospectivament en tots els moments que la he vist jugar amb les meves nebodes, sabia que ella era la persona amb qui volia crear la nostra pròpia família.

El consell del meu pare va ser tant sorprenent com revelador. Anava a contracorrent de la “filosofia Walmart” d’avui en dia, que diu que quan alguna cosa no et fa feliç a tu pots retornar-la i adquirir-ne una de nova.

No, un matrimoni de veritat (igual que passa amb l’amor de veritat) mai tracta sobre tu. Tracta de la persona a qui estimes – els seus desitjos, les seves necessitats, les seves esperances i els seus somnis. L’Egoisme exigeix “Què hi ha per mi?” mentre que l’Amor pregunta “Què puc donar?”

Fa temps, la meva dona em va ensenyar què significa estimar desinteressadament. Durant molts mesos, el meu cor es va estar endurint amb una mescla de por i ressentiment. Quan la pressió va arribar a un punt en el que cap dels dos podia suportar-ho, les emocions van esclatar. Vaig ser cruel. Vaig ser egoista.

Però enlloc d’igualar el meu propi egoisme, la Kim va fer una cosa més que meravellosa – em va mostrar amor efusivament. Deixant de costat tot el dolor i angoixa que li vaig causar, ella em va abraçar amorosament i va calmar la meva ànima.

Vaig adonar-me que havia oblidat el consell del meu pare. Mentre la part de la Kim dins del matrimoni havia estat estimar-me a mi, la meva part dins del matrimoni només tractava de mi.

Aquell instant de comprensió tant horrible em va fer plorar, i vaig prometre a la meva dona que intentaria millorar.

Per a tots vosaltres que esteu llegint aquest article – tant si esteu casats, com si no teniu parella o sou solters convençuts – vull que sapigueu que el matrimoni no tracta de vosaltres. Cap relació d’amor de veritat és per vosaltres. L’amor tracta sobre la persona que estimeu.

I, paradògicament, com més us estimeu a aquella persona, més amor rebeu per vosaltres. I això no sols passa amb la parella, sinó també amb els seus amics, amb la seva família i amb milers d’altres persones que no haurieu conegut si el vostre amor hagués estat egocèntric.

De debò, l’amor i el matrimoni no és per vosaltres. És per altres.